Updated repte-7-42.md

miniops authored
revision c2a8b9c6894e161de34b7ea7c9e4947ea726092f
repte-7-42
# Repte de cerca Hivern 2016

![qrcodecercahivern16.png](images/qrcodecercahivern16.png)


1. Observa la següent fotografia. Cerca'n el títol i l'autor.
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Alice_Liddell_in_1872_%28photogravure_by_Julia_Margaret_Cameron%29.jpg/468px-Alice_Liddell_in_1872_%28photogravure_by_Julia_Margaret_Cameron%29.jpg)
2. La noia que apareix a la fotografia va inspirar un clàssic de la literatura infantil. En un moment del capítol segon, la protagonista intenta recordar una taula de multiplicar, però no pot. Quin és el número màgic que li permetria arribar a 20?
3. Quin és l'autor d'una popular ràdio comèdia del gènere de la ciència ficció que té aquest número màgic com a motiu central del primer episodi?
4. Quina frase heu de cercar a Google perquè aparegui aquest número màgic com a resultat a la calculadora?

## Solució

1. Juliat Margaret Cameron. Alice Liddell
2. El conte és "Alícia en el país de les meravelles". El text és el següent: _Veamos, cuatro por cinco son doce, cuatro por seis son trece y cuatro por siete…¡Ay, Dios mío! ¡Así no llegaré nunca a veinte!_

Alícia multiplica bé, però en bases diferents a 10. Si seguim el patró de sumar 3 a cada base, trobem el número **42** (base)

4*5 = 12 (base 18)
4*6 = 13 (base 21)
4*7 = 14 (base 24)
4*8 = 15 (base 27)
4*9 = 16 (base 30)
4*10 = 17 (base 33)
4*11 = 18 (base 36)
4*12 = 19 (base 39)
4*13 = 20 (base 42)

3. Douglas Adams

## Referències

* http://digitalcommons.butler.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=4939&context=wordways
* http://primary.slate.com/articles/arts/books/2010/03/what_lewis_carroll_taught_us.html
* Carroll seems to have had an obsession with the number 42." It is everywhere in his books, the answer to strange puzzles and to the enigma of age (the Red Queen has been calculated to have been exactly 37,044 days old, the same age as the White Queen, giving a total of 74,088 days, which is 42 x 42 x 42). Woolf makes that point that here, as in so much of Carroll's writing, he resorts to numerical patterns to impose a deeper meaning on the seeming randomness of life. But after three pages of numerical puzzling, we never learn why it was "42" that so obsessed him.